La Verema \u00e9s el moment de l\u2019any m\u00e9s esperat del nostre sector, especialment per als productors. Tot el treball d\u2019un any enrere dona, de manera literal, el seu fruit.<\/p>\n\n\n\n
Un per\u00edode, l\u2019inici del qual, el marca principalment la climatologia que s\u2019hagi produ\u00eft durant tot aquell any, amb una incid\u00e8ncia decisiva del que hagi passat en les darreres setmanes: la temperatura, la humitat, les pluges\u2026<\/p>\n\n\n\n
Un altre factor decisiu \u00e9s l\u2019estat de salut del ra\u00efm, que dep\u00e8n molt de qu\u00e8 hagi pogut estar exposat a possibles plagues, de si ha patit estr\u00e8s h\u00eddric, de les baixes i altes temperatures, entre molts altres elements.<\/p>\n\n\n\n
La cura de la vinya \u00e9s un exercici d\u2019observaci\u00f3, de prud\u00e8ncia i de presa de decisions al llarg de tot un any. Una presa de decisions que s\u2019intensifica en el moment de l\u2019any en qu\u00e8 s\u2019ha de collir el ra\u00efm en unes poques setmanes i que \u00e9s la primera fase del que coneixem com a verema.<\/p>\n\n\n\n
No hi ha un moment fix i dep\u00e8n de molts factors: de la zona geogr\u00e0fica, de la varietat de ra\u00efm \u2013 algunes varietats es cullen de manera m\u00e9s primerenca; d\u2019altres s\u00f3n m\u00e9s tardanes- i del tipus de vi que es vulgui elaborar.<\/p>\n\n\n\n
Les condicions climatol\u00f2giques en tenen tamb\u00e9 una responsabilitat i el canvi clim\u00e0tic est\u00e0 fent avan\u00e7ar l\u2019inici de la verema respecte a campanyes passades.<\/p>\n\n\n\n
Existeixen dos procediments: la verema manual i la verema mec\u00e0nica.<\/p>\n\n\n\n
La verema manual es fa amb unes tisores especials extraient del cep ra\u00efm a ra\u00efm. Necessita molta m\u00e0 d\u2019obra i s\u2019usa en aquelles explotacions petites o l\u2019orografia de la qual no permeti la introducci\u00f3 de maquin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
La verema mec\u00e0nica nom\u00e9s es pot fer en aquelles explotacions amb el cultiu en espatllera, \u00e9s a dir, amb els ceps guiats verticalment sobre una estructura plana, amb passadissos amples entre les vinyes, el que permet passar la maquin\u00e0ria que sacseja la vinya fent caure el ra\u00efm.<\/p>\n\n\n\n
No hi ha un procediment m\u00e9s v\u00e0lid que l\u2019altre. Dep\u00e8n del tipus d\u2019explotaci\u00f3, del terreny en qu\u00e8 es troba i del disseny de projecte vitivin\u00edcola que es vulgui desenvolupar.<\/p>\n\n\n\n
Ara cal seguir el recorregut del fru\u00eft recollit. Destriar cada gra, decidir si es treu la rapa (l\u2019esquelet lleny\u00f3s on s\u2019agafen els grans), trepitjar-lo amb els peus com es fa amb el sistema m\u00e9s tradicional o aixafar-lo amb sistemes mec\u00e0nics per obtenir el most, \u00e9s a dir, el suc del ra\u00efm, un beure refrescant que aporta antioxidants que protegeixen el cor i una gran quantitat de vitamina C. Un beure que pot ser un oferiment saludable i dol\u00e7 (sense sucres afegits) de gran aportaci\u00f3 nutricional per als infants i una f\u00e0cil manera d\u2019introduir-los en la cultura vitivin\u00edcola d\u2019arrel mil\u00b7len\u00e0ria en la nostra tradici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La fermentaci\u00f3, un proc\u00e9s de gran complexitat que incorpora l\u2019acci\u00f3 directa dels llevats que en consumir la glucosa i la fructosa del ra\u00efm, s\u00f3n els grans causants de transformar els sucres naturals del ra\u00efm en etanol i di\u00f2xid de carboni. Depenent del tipus de llevat, de la temperatura de fermentaci\u00f3 i del temps i recipient on fermenti aquest ra\u00efm, el resultat ser\u00e0 el d\u2019una gran diversitat de vins i de qualitats.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta conversi\u00f3 canvia el gust del ra\u00efm que de ser marcadament dol\u00e7 passa a tenir un gust m\u00e9s sec i de sensaci\u00f3 m\u00e9s c\u00e0lida. Tamb\u00e9 en canvia la textura, que de tenir una forma m\u00e9s aquosa, passa a tenir m\u00e9s consist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
En aix\u00f2 hi t\u00e9 a veure el tipus o la varietat del ra\u00efm. Es calcula que al m\u00f3n hi pot haver al voltant d\u2019unes 10.000 varietats de ra\u00efm diferent. A Catalunya, de varietats blanques pr\u00f2pies en tenim una trentena, algunes de les quals s\u00f3n la macabeu, la garnatxa i la carinyena blanques, la parellada, el picapoll blanc o la xarel\u00b7lo; de negres en tenim una trentena m\u00e9s, entre les quals la garnatxa negra i la peluda, la morenillo, picapoll, sumoll, carinyena roja i negra, sir\u00e0, trepat o ull de llebre. macabeu<\/em>, garnatxa<\/em> y carinyena<\/em> blancas, parellada<\/em>,\u00a0picapoll<\/em> blanco o xarel\u00b7lo<\/em>; de negras tenemos una treintena m\u00e1s, entre las cuales est\u00e1n: garnatxa<\/em> negra y peluda, morenillo<\/em>, picapoll<\/em>, sumoll<\/em>, carinyena<\/em> roja y negra,\u00a0syrah, trepat<\/em> o ull de llebre<\/em> (tempranillo).<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 en el color del vi, la varietat o varietats usades en la seva elaboraci\u00f3, no ho s\u00f3n tot. Hi influeix tamb\u00e9 com fem que aquell ra\u00efm o ra\u00efms es macerin.<\/p>\n\n\n\n La maceraci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s f\u00edsic-qu\u00edmic pel qual el most es mant\u00e9 en contacte amb les parts s\u00f2lides del ra\u00efm. La decisi\u00f3 de macerar-lo amb la pell, els pinyons i, fins i tot, amb la raspa, afecta tamb\u00e9 en el color resultant d\u2019aquell vi.<\/p>\n\n\n\n Encara queda un llarg cam\u00ed fins a gaudir d\u2019aquell vi. Des que el ra\u00efm entra al celler, un nou cicle de vida comen\u00e7a al cep.I despr\u00e9s de la verema, qu\u00e8?<\/h2>\n\n\n\n
El primer que podrem gaudir \u00e9s el vi novell, aquell vi que d\u2019en\u00e7\u00e0 que el ra\u00efm estava al cep fins que ha estat embotellat, ha tingut un proc\u00e9s d\u2019un m\u00e9s i escac. \u00c9s el vi m\u00e9s juganer i el que ens porta a la celebraci\u00f3 d\u2019aquella nova anyada i que sempre havia coincidit amb la festivitat de Sant Mart\u00ed en qu\u00e8 tamb\u00e9 es feia tradicionalment la matan\u00e7a del porc.
El segueix el vi jove, aquell que ha estat fent-se menys de sis mesos. L\u2019ideal \u00e9s consumir-lo durant el primer o segon any despr\u00e9s de la collita.
Un vi de crian\u00e7a ha necessitat un m\u00ednim de 24 mesos i es pot consumir entre dos i cinc anys despr\u00e9s de collir-lo.
Un vi reserva requereix haver tingut 36 mesos d\u2019elaboraci\u00f3 i el podem conservar entre 10 i 15 anys en bon estat.
Un vi gran reserva ha necessitat un m\u00ednim de 5 anys d\u2019elaboraci\u00f3 i mant\u00e9 les seves qualitats de conservaci\u00f3 durant m\u00e9s de 15 anys i, fins i tot, d\u00e8cades, depenent de la qualitat de l\u2019anyada.<\/p>\n\n\n\nI quan comen\u00e7a un nou cicle?<\/h2>\n\n\n\n
Arriba el fred i la vinya entra en una parada vegetativa que durar\u00e0 fins al mar\u00e7. Abans, al gener o febrer, haur\u00e0 passat el moment de la poda amb el que es netegen els sarments. I atendrem l\u2019esperada brotada, amb l\u2019arribada de la primavera, on els primers brots comencen a apar\u00e8ixer tot marcant l\u2019inici d\u2019un nou cicle de la vinya i que tot torni a comen\u00e7ar.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"