Finals de setembre ens introdueix en l\u2019equinocci de tardor. Ens comencem a acomiadar de la rauxa de l\u2019estiu, ens avesem a pensar en els temps de recolliment que vindran, iniciem l\u2019organitzaci\u00f3 del canvi de roba, ens fem a la idea que aviat els dies s\u2019escur\u00e7aran.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s, per\u00f2, quan apareixen les primeres castanyes, moniatos i bolets en les parades dels mercats i els panellets<\/em> als forns i pastisseries, que de manera ja conscient, sentim que som a la tardor. Ja no \u00e9s una sensaci\u00f3: ho experimentem en l\u2019inici del canvi de temperatura, en els vespres que s\u2019avancen i en les ganes de recuperar sabors que hav\u00edem deixat mesos enrere.<\/p>\n\n\n\n Enrere queden tamb\u00e9 els colors llampants de l\u2019estiu per passar a les tonalitats que ens recorden el desig de voler estar dins de casa, de compartir \u00e0pats al menjador amb els nostres i de conversar llargament a la sobretaula.<\/p>\n\n\n\n Els taronges de les cremes de carabassa i moniato \u2013 i dels caquis a les postres-, els terrossos de les carns de ca\u00e7a guisades, del fricand\u00f3<\/em> o del rod\u00f3 de vedella, els vermellosos del rovell\u00f3, els grocs del color del camagroc que el seu propi nom ja inclou, el to \u201ccaf\u00e8 amb llet\u201d del cep, els marrons de la castanya amb la seva versatilitat per a fer cremes, salses, dol\u00e7os o menjar-les, simplement, fetes al forn o a la paella i els p\u00e0l\u00b7lids i daurats dels panellets<\/em> que, encara avui, en moltes cases fem seguint la recepta de les \u00e0vies.<\/p>\n\n\n\n