Finals de setembre ens introdueix en l’equinocci de tardor. Ens comencem a acomiadar de la rauxa de l’estiu, ens avesem a pensar en els temps de recolliment que vindran, iniciem l’organització del canvi de roba, ens fem a la idea que aviat els dies s’escurçaran.

És, però, quan apareixen les primeres castanyes, moniatos i bolets en les parades dels mercats i els panellets als forns i pastisseries, que de manera ja conscient, sentim que som a la tardor. Ja no és una sensació: ho experimentem en l’inici del canvi de temperatura, en els vespres que s’avancen i en les ganes de recuperar sabors que havíem deixat mesos enrere.

Enrere queden també els colors llampants de l’estiu per passar a les tonalitats que ens recorden el desig de voler estar dins de casa, de compartir àpats al menjador amb els nostres i de conversar llargament a la sobretaula.

Els taronges de les cremes de carabassa i moniato – i dels caquis a les postres-, els terrossos de les carns de caça guisades, del fricandó o del rodó de vedella, els vermellosos del rovelló, els grocs del color del camagroc que el seu propi nom ja inclou, el to “cafè amb llet” del cep, els marrons de la castanya amb la seva versatilitat per a fer cremes, salses, dolços o menjar-les, simplement, fetes al forn o a la paella i els pàl·lids i daurats dels panellets que, encara avui, en moltes cases fem seguint la recepta de les àvies.

També a les copes hi podem trobar els colors de la tardor. Els blancs amb una mica de cos i criança sobre mares poden acompanyar les cremes de carabassa i moniato, mentre que els negres de criança moderada, amb fruita i bona frescor, són una bona opció per als bolets i el fricandó. Amb les carns de caça i els guisats més intensos, podem buscar negres amb més estructura, capaços de seguir el ritme del plat. I les bombolles també tenen lloc a taula: un cava de criança pot acompanyar un arròs de bolets o un rodó de vedella. Quan arriben les castanyes, els moniatos al forn i els panellets, és el torn dels vins dolços: un moscatell per als sabors d’ametlla i pinyó, o un vi dolç de pansa blanca per allargar la sobretaula.

Perquè quan és temps de collir castanyes, la tardor es fa també protagonista als nostres plats i a les copes que els acompanyen.