TAP DE SURO, ÉS SEMPRE LA MILLOR OPCIÓ?

Comments off 311 Views0


El tap de suro en els vins és el més habitual. Malgrat que cada cop hi ha més alternatives, el suro continua tenint aquest halo romàntic amb el qual és difícil competir. De fet, són molts els que encara consideren que si un vi no té tap de suro és perquè no és suficientment bo.

El tap 100% de suro és el més natural possible. Es fabrica amb escorça de surera, i l’ideal és que sigui d’una sola peça. Però la seva producció té un alt cost, i és per això que han anat sorgint succedanis, com els taps de suro aglomerat.

Tot i això, i malgrat que certament el suro és un dels materials que millor conserven el vi, també té alguns perills que és important no deixar de banda. D’entrada, és imprescindible tenir en compte que un bon tap serà sempre aquell que millor preservi el producte.

De fet, la majoria de defectes del vi es poden produir a conseqüència del tap. Segur que en més d’una ocasió heu sentit l’expressió “aquest vi té suro”. És el que es coneix tècnicament com a TCA, i és aquesta olor com a humitat, a floridura, que pot tenir el vi i que el deixa sense la seva habitual olor a fruita. Quan això succeïx, acostuma a ser a conseqüència del contacte del vi amb un suro en mal estat, i si bé és cert que pot fer que un vi sigui imbevible, és important aclarir que no suposa un problema per a la salut.

D’altra banda, també hi ha qui considera que el tap de suro és la millor elecció per als vins de guarda. No obstant això, no hem d’oblidar el que acabem de dir. És cert que és un dels millors conservants, ja facilita la microoxigenació del vi, però també és cert que, un mal tap de suro, pot carregar-se el millor vi.

En qualsevol cas, la decisió de si fer servir o no suro en un vi ha de ser de l’enòleg, ja que, malgrat que hi ha molts condicionant per a la perfecta conservació del vi, el tap serà en última instància el màxim responsable de la seva correcta evolució. I aquí, el cert és que el suro s’ha guanyat per dret ser considerat el tap rei. I estem segur que, malgrat la dura competència, seguirà sent així per molts més anys.