BERTSOLARI, EL VERMUT QUE RET HOMENATGE A LA CULTURA POPULAR

Comments off 1896 Views1


Bertsolari: improvisador popular de versos en euskera. Literalment versificador.

Els bertsolaris es dediquen a compondre i cantar bertsoak, o el que és el mateix, versos en euskera. La característica fonamental d’aquests trobadors dels nostres dies és que la seva tècnica es basa en la improvisació, seguint unes regles de rima i mètrica concretes.

Es tracta d’una tradició popular molt arrelada en la cultura basca. És habitual veure alguna d’aquestes “actuacions” a bars i sidreries, al mateix temps que existeixen campionats de bertsolarismo i fins i tot escoles per aprendre la seva tècnica.

El vermut Bertsolari neix com a homenatge a tota aquesta cultura i saber popular. I per què un vermut? Doncs perquè també el vermut és una beguda popular, amb una gran tradició que, des de fa uns anys, està vivint una nova època d’or gràcies a la proliferació de vermuteries i el rejoveniment dels cellers de tota la vida.

El vermut

La paraula vermut és una accepció de wermut, paraula alemanya que significa donzell. Els orígens d’aquesta beguda es remunten a Hipòcrates, metge de l’Antiga Grècia, considerat per molts com al pare de la medicina. Va ser ell qui va inventar el que es va denominar “vi hipocràtic”, és a dir una barreja de vi amb flors de donzell. No és fins al segle XVI que adopta el nom de la planta (wermut) i passa a ser denominat com el coneixem avui en dia. Durant el segle XVIII es posa de moda entre la noblesa piamontesa, i és aquí, a la frontera franco-italiana, on comença la producció industrial de vermut, afegint-hi molts més ingredients i espècies portades fins i tot d’Orient.

bertsolari

El vermut Bertsolari

Produït per I Tant Vins, Bertsolari és una beguda aromatitzada preparada a base de vi, sucre, alcohol i una maceració de fins a 40 botànics, entre els quals destaquen alguns amargs com el donzell i el card sant; aromes mediterranis com la farigola, el romaní i el safrà; aromes llunyans com el gingebre o el lliri de Florència; i fruits com la pell de taronja o la llimona.

El resultat és un vermut amb un característic gust dolç al temps que amarg i aromàtic. Aquest que tant apreciem els matins d’hivern al sol amb unes olives i unes bones escopinyes. I és que si alguna cosa ens ha tornat aquesta reinstaurada cultura del vermut és la de sortir de casa el cap de setmana, deixar enrere la rutina i gaudir de la ciutat en la millor companyia.